Moviment obrer – definició –. Tot país industrial modern té un moviment obrer; és a dir, un esforç organitzat i continu de part d’assalariats per millorar el llur nivell de vida en una àrea nacional. Els signes externs i visible d’aquest moviment són sindicats, federacions nacionals, vagues, boicots, locauts, líders sindicals, conferències i programes laborals, demandes, batalles legals, acusacions, societats cooperatives, partits laboristes i socialistes, una premsa obrera i propaganda obrera, la participació del treball en la política partidista, grups de pressió obrers en legislatures, i col·legis obrers i experiments educatius. Considerat com un estat mental, el moviment obrer és marcat per una simpatia creixent entre tots els oficis, rams, i classes d’obrers – una convicció creixent que la llur causa, en el fons, una causa.
L’origen del moviment obrer –. L’origen del moviment obrer rau en l’autodefensa – en intents d’obrers de protegir-se contra els pitjors abusos del sistema industrial a mesura que pas a pas transforma la societat agrícola o feudal del segle XVIII en la societat urbana i industrial del segle XX. Intents de fer retrocedir l’organització sindical moderna als gremis de l’edat mitjana han estat debades. No fou fins l’ascens del capitalista comerciant, el sistema fabril, el creixement de les grans ciutats industrials, mineria, i transport a gran escala que emergí el moviment modern de classe obrera.
Peculiaritats del moviment obrer americà.- Si bé tenen el mateix origen, els moviments obrers de les diverses nacions modernes difereixen en la llur afiliació, estructura, polítiques i lideratge. El moviment americà ha tingut un caràcter distintiu per raó de les condicions polítiques i econòmiques peculiars presents en aquest país. Encara que en els primers temps teníem una gran aristocràcia plantadora als estats del Sud, i una aristocràcia terratinent a Nova York, el feudalisme mai no tingué un baluard a Amèrica.
Mai no hi hagué una noblesa terratinent i un clergat poderosos que disputassen el poder creixent de la burgesia i del treball. La nostra història nacional doncs tingué una coloració més purament econòmica des del principi.
La independència de la nostra nació s’origina en una disputa comercial i fiscal i en aquesta disputa menestrals i artesans eren profundament interessats. Jugaren un paper vigorós en organitzar l’oposició al govern britànic, en formular polítiques revolucionàries, i en fer la guerra contra exèrcits reials en sòl americà [1]. Malgrat que hi havia, al principi, qualificacions de propietat per al dret de vot, el sufragi era molt més àmpliament estès que a Anglaterra; i aviat en el segle XIX els treballadors dels estats del Nord reberen el vot sense haver menat una lluita salvatge contra les classes dirigents, com la duta a terme a Europa.
Moltes altres forces donaven una tendència particular al moviment obrer americà. Durant més de cent anys hi hagué una abundància de terra barata a l’Oest de forma que qualsevol treballador, amb un poc de capital i una certa empenta, que fos descontent del seu destí com a obrer industrial, podia fàcilment esdevindre un pagès independent. Alhora els obrers americans havien de negociar sobre una àrea de mercat immensa, amb oportunitats extraordinàries per a l’especulació i el guany personal. Havien hagut d competir amb un corrent enorme i continu d’immigrants desorganitzats de totes les parts del món. Havien estat obligats a dur a terme el treball d’organització en tota llengua coneguda i superar els obstacles gairebé inabastables dels prejudicis de raça, llenguatges diferents, costums aliens. Han estat obligats a batallar amb organitzacions empresarials gegantines conegudes com a consorcis i combinacions, que controlen milers de milions de dòlars i monopolitzen mercats a escala nacional. Enlloc obrers industrials han hagut d’encarar una competència més ferotge, un poder monetari més fenomenal, més temptacions per abandonar el moviment obrer, i una pèrdua més feixuga de líders cap a la política i altres causes. Finalment, cal assenyalar que la lluita llarga i terrible sobre l’esclavitud negra, que ocupà l’arena política durant més de trenta anys i culminada en una guerra fratricida de quatre anys de durada, seriosament obstaculitzà el primer moviment obrer i el mantingué moltes dècades per darrera del moviment a Anglaterra. No fou fins que tota la terra lliure havia gairebé desaparegut completament a principi dels noranta que es tancà una avinguda d’escapament per als treballadors que el moviment obrer americà assumí la solidaritat que caracteritza el moviment en altres països.
La universalitat del moviment obrer.- Malgrat peculiaritats nacionals el moviment obrer ha saltat barreres nacionals. Les condicions econòmiques ràpiament esdevenen les mateixes a tot el món. El motor de vapor i el ferrocarril fan industrials totes les nacions i, sempre que la indústria mecànica apareix a gran escala, apareix també un moviment obrer. A mesura que el comerç esdevé internacional i el mercat un mercat mundial, els líders obrers dels diversos països tendeixen a aplegar-se per bescanviar idees, elaborar programes d’acció comuna, i protegir els obrers de cada país contra la competència d’altres països.
S’han celebrat conferències internacionals de treballadors organitzats a intervals prou regulars des del 1864. El moviment obrer americà fou arrossegat a relacions internacionals cinc anys més tard quan envià el seu primer delegat a Basilea amb l’esperança que d’alguna manera pogués aplacar la marea de mà d’obra immigrant barata que inundava aquest país, abaixant l’escala salarial i per tant el nivell de vida dels obrers americans. En tan factor poderós en el camp de les relacions internacionals s’havien convertit els moviments obrers en el 1919 que la Pau de Versalles preveié una conferència obrera internacional oficial en un esforç d’igualar i estabilitzar les condicions laborals per tot el món. La primera d’aquestes conferències laborals mundials oficial, integrada per homes seleccionats pels llurs respectius governs, es trobà a Washington l’octubre del 1919. Així els governs més forts reconeixen el caràcter internacional de les relacions laborals, forçats per l’atenció del món pels esforços del treball organitzat.
Importància del moviment obrer.- Durant llarg temps aquest ample moviment obrer fou gairebé completament ignorat per tothom excepte els qui hi prenien part o hi tenien simpatia o si més no n’eren intel·lectualment curiosos. Membres de les classes professionals, en general, tan sols hi pensaven en temps de crisi. És un comentari significatiu sobre els intel·lectuals americans que no fos fins el 1918 que hi hagués cap història autoritativa i exhaustiva del moviment obrer americà. És encara més significatiu que la preparació d’aquesta història fos empresa, no per historiadors professionals, sinó per economistes que no podien després de tot ignorar completament el treball en estudiar la indústria.
Hi ha, però, ocasions quan aquest moviment extraordinari atrau fortament l’atenció del «públic» - un terme sovint emprat a Amèrica per indicar els grans diaris metropolitans. En una crisi com la Gran Guerra, el públic general es consciencià sobtadament que no podia ignorar l’attitud del treball organitzat envers la producció de vaixells, municions, subministraments militars, i combustible a una alta taxa de velocitat i sense interrupció per vagues i disputes professionals. La realització de guerres modernes resta completament en operacions de treball en mines, plantes, i fàbriques, de forma que el treball hi combat just tan certament com els soldats ho fan a les trinxeres. No hi ha vaixells; no hi ha transport d’homes i subministraments. No hi ha roba; un exèrcit esparracat i desmoralitzat. No hi ha munició; no hi ha avenç, no hi ha defensa. El treball organitzat així de fet té la clau al poder combatiu dels estats moderns. No tan sols influeix per la seua política els milions enrolats en els seus rengles; té a les mans milions fora del seu pali. En temps de guerra, doncs, és contemplat amb admiració, tens i constant, com a poder formidable – per bé o per mal, segons l’opinió de l’observador.
De nou el moviment obrer és reconegut com a factor en afers nacionals quan esclata en pertorbacions o manifestacions del seu poder; com ara vagues, boicots, o avalots que causen problemes a consumidors, empresaris, el govern, i els humanitaris. Els Estats Units ha tingut la seua part curulla de tals pertorbacions. S’han intensificat per la violència dels pànics industrials que han somogut periòdicament l’economia americana, escampant ruïna i bancarrota al llarg i a l’ample, i resultant en desocupació, misèria, i fam en cercles obrers.
El treball també provoca interès públic quan deixa de banda la negociació amb empresaris per reivindicar certes lleis i polítiques de mans dels polítics, o amenaça d’irrompre en política per compte propi. En aquestes ocasions, ha d’ésser considerat, aplacat, o, per emprar el terme habitual, «reprimit». El «vot obrer» esdevé així un peó en el joc polític o l’objecte de ridícul de part dels qui cerquen aplaudiment en prendre una «posició ferma i sense compromís contra palpitar amb la política de classes». Des dels dies d’Andrew Jackson fins al moment actual, el treball ha estat periòdicament «en la política». De tant en tant ha arrencat de legislatures estatals i del Congrés concessions especials en forma de legislació; sovint ha declarat la seua independència i elegit membres «obrers» de consells de regidors, legislatures, i el Congrés federal. Ha intentat fr partits polítics independents tan sols per fusionar-se, com a norma, amb altres partits a mesura que es guanyaven concessions o s’esgotaven reivindicacions.
La importància del moviment obrer no s’esgota en operacions espectaculars. La seua feina continuada i persistent d’organització, els seus programes moderats de reforma legislativa, la seua lleialtat a milers de contractes, la seua enorme productivitat en la indústria són amb tota probabilitat oblidats en temps de pau tant per les bases obreres com pel públic en general.
Per aquesta raó les classes professionals i altres alienes al moviment obrer habitualment no entenen el treball quan els aclaparen crisis. Són disposats a contemplar els esclats obrers com a atacs sobtats de bogeria i histèria; declaren que el treball no té cap política, cap coneixement del seu objecte, cap lideratge informat. És per això que alguns historiadors tracten el moviment obrer únicament sota titulars com els «Molly Maguires», els «anarquistes de Chicago», i l’«estranger criminal», i hi deixen reposar el cas, incapaços d’adonar-se que, si el treball organitzat ha estat ocasionalment pertorbador i conflictiu per a persones acomodades, també ha estat una de les influències més conservadores de la vida americana. És cert que sempre hi ha un gran grup de radicals extrems en el món laboral, però o bé és fora del treball organitzat o en el marge del moviment, i és constantment superat pels líders més conservadors i oficials del moviment. És semblantment cert que hi ha Molly Maguires i Herr Mosts, que parlen en nom del treball, però per cada representant d’aquest tipus hi ha una dotzena d’homes com John Mitchell, Samuel Gompers, i Matthew Voll. Per cada contracte trencat hi ha multitud de contractes fidelment acomplits fins al final.
El moviment obrer, però, és més que els seus líders, la seua organització, i les seues vagues. Té una profunda importància espiritual i social. Creix en força dia i nit. Desenvolupa ideals de pau, harmonia, i benestar en el món industrial així com confrontació i destructivitat. La forma de l’organització obrera i el seu programa canvia de dia en dia, però la seua força numèrica augmenta i la seua solidaritat creixent dóna més i més pes a les seues posicions. De fet pren la forma d’una gran força social semblant a les forces titàniques del món natural. Per aquesta raó, si no per una altra, és millor estudiar-lo i entendre’l que no pas cegament lloar-lo o denigrar-lo.
Notes
1. Becker, History of Political Parties in the Province of New York (University of Wisconsin Studies).