No hi ha cap socialista en el món actual que pugui indicar amb un cert grau de claredat com podem arribar a la comunitat cooperativa fora de les línies suggerides per l'organització industrial dels treballadors.

Les institucions polítiques no estan adaptades a l'administració de la indústria. Només les organitzacions industrials s'adapten a l'administració de la comunitat cooperativa per la qual treballem. Fins i tot només la forma industrial d'organització ens ofereix un programa socialista constructiu teòric. No hi ha cap socialisme constructiu fora del camp industrial.

Els extractes anteriors del discurs del delegat Stirton, editor del Wage Slave, de Hancock, Michigan, reflecteixen tant bé les meves idees sobre aquesta qüestió que he cregut oportú posar-les com a texte per a un article que expliqui la forma estructural de la societat socialista. En un capítol anterior he analitzat la feblesa de la forma gremial o sindical d'organització tant com a arma de defensa contra la classe capitalista en el conflicte quotidià al camp econòmic, i com a generador de consciència de classe al camp polític, i vaig assenyalar la major efectivitat d'ambdós objectius d'una forma industrial d'organització.

Organitzar constructivament

En aquest article vull mostrar com els que s'impliquen en la construcció d'organitzacions industrials per l'objectiu pràctic d'avui preparen alhora el marc de la societat del futur. És la realització d'aitals fonaments la que de fet marca l'emergència del socialisme com a força revolucionària, de l'estadi crític al positiu. Va haver-hi un temps en els que els socialistes, si se'ls demanava com s'organitzaria la societat sota el socialisme, responien invariablement, i airada, que aquestes coses es decidirien en el futur. La realitat és que no havien considerat la qüestió, però el desenvolupament del capital corporatiu i organitzat en general, que fa imperatives les organitzacions industrials del treball en una línia similar, ens ha aportat una resposta alhora més completa per a nosaltres i més satisfactòria pels nostres interlocutors.

Ara analitzarem breument les conseqüències lògiques de la posició expressada en la citació anterior.

"Les institucions polítiques no estan adaptades a l'administració de la indústria."

Aquí hi ha una afirmació que cap socialista amb un clar coneixement de les essències de la seva doctrina pot discutir. Les institucions polítiques actuals són simplement les forces coercitives de la societat capitalista d'on han brollat, i que es basen en les divisions territorials del poder en mans de la classe dominant de les èpoques passades, i que foren introduïts en la societat capitalista per cobrir les necessitats de la classe capitalista quan aquesta classe derrocà el domini dels seus predecessors.

El vell ordre i el nou

La delegació de les funcions de govern en mans de representants elegits en certs districtes, estats o territoris, no representa cap divisió natural real adaptada als requeriments de la societat moderna, sinó que és una recialla d'un temps en el que les influències territorials eren més potents en el món que les influències industrials, i per aquesta raó són completament inadequades per a les necessitats del nou ordre social, que ha de basar-se en la indústria.

El pensador socialista, quan dibuixa la forma estructura del nou ordre social, no s'imagina un sistema industrial dirigit o governat per un òrgan d'homes i dones elegits d'una massa indiscriminada de residents d'uns districtes donats, és a dir de residents que treballen en una conjunt heterogeni d'oficis i d'indústries. Posar el govern, el control i la direcció de la indústria a mans dun òrgan així seria una completa bogeria.

Del que s'adona el socialista és que sota una forma socialdemòcrata de societat l'administració dels afers estarà a mans dels representants de les diferents indústries de la nació; que els obrers als tallers i a les fàbriques s'organitzaran en sindicats, i cada sindicat comprendrà tots els obrers d'una determina indústria; aquesta unió controlarà democràticament la vida econòmia de la seva pròpia indústria, i elegirà tots els gestors, etc., i regularà el programa de treball d'aquella indústria subordinada a les necessitats de la societat en general, a les necessitats dels seus sectors aliats, i als departaments de la indústria a la qual pertany; aquests representants escollits d'aquests diversos departament d'indústria es trobaran i formaran l'administració industrial o govern nacional del país.

Començar al taller

En poques paraules, la socialdemocràcia, com indica el seu nom, és l'aplicació a la indústria, o a la vida social de la nació, dels principis fonamentals de la democràcia. Aquesta aplicació haurà de començar necessàriament al taller, i procedir lògicament i consecutiva cap a dalt a través de tots els graus d'organització industrial fins que arribi al punt culminant de la direcció i poder executius nacionals. En altres paraules, la socialdemocràcia ha de procedir des de baix cap a dalt, mentre que la societat política capitalista s'organitza des de dalt cap a baix.

La socialdemocràcia serà administrada per un comitè d'experts elegits per les indústries i professions de la terra; la societat capitalista es governada per representants elegits per districtes, i es basa en la divisió territorial.

Els òrgans locals i nacionals de govern, o més aviat administratius, tractaran tota qüestió amb una mentalitat imparcial, armats amb el més coneixement expert que neix de l'experiència; els òrgans de govern de la societat capitalista han de recòrrer a un car expert professional per a que els instrueixi sobre qualsevol qüestió tècnica, i sabem que la imparcialitat d'aquests experts varia amb, i depèn del tamany de la seva paga.

Cap 'estat servil'

Es veurà que aquest concepte del socialisme destrueix d'un sol cop totes les pors a un estat burocràtic, que dirigeixi i ordeni les vides de tots els individus des de dalt, i per tant dóna la seguretat que l'ordre social del futur serà una extensió de la llibertat de l'individu, i no la seva supressió. En poques paraules, barreja el control democràtic més complet amb la més absoluta supervisió experta, quelcom impensable de qualsevol societat basada en l'estat polític.

Per fer-vos una idea adequada no heu de fer més que adonar-vos de com la indústria actualment trascendeix totes les limitacions de territori i creua rius, muntanyes i continents; llavors podreu entendre com d'impossible serà aplicar a empreses tant extensament intrincades el principi del control democràtic dels treballadors a través de les divisions polítiques territorials.

Sota el socialisme, estats, territoris o províncies existiran només com a expressions geogràfiques, i no tindran existència com a formes de poder governament, si bé poden ser seus d'òrgans administratius.

Ara, en haver copsat la idea que la força administrativa de la república social del futur funcionarà a través de sindicats organitzats industrliament, que el principi del control democràtic operarà entre els treballadors correctament organitzats en aitals sindicats industrials, i que l'estat polític territorial de la societat capitalista no tindrà lloc o funció sota el socialisme, copsareu tot d'una tota la veritat que s'amaga en les paraules d'aquell membre del partit socialista que tot just he citat, que "només la forma industrial d'organització ens ofereix fins i tot un programa socialista constructiu teòric."

L'estat polític i els seus usos

Per algunes ments el socialisme constructiu es troba en el treball dels nostres representants en els diversos òrgans públics pels qual han estat escollits. Les diverses mesures contra els mals de la propietat capitalista posades per, o com a resultat de, l'agitació dels representants socialistes en els òrgans legislatius són considerades com de la natura del socialisme constructiu.

Com hem mostrat, l'estat polític del capitalisme no té lloc sota el socialisme; per tant, les mesures que volen posar les indústries en les mans de, o sota el control de, aquest estat polític no tenen cap sentit vers aquell ideal; són però mesures útils per restringir la cobdícia del capitalisme i per a familiaritzar els obrers amb el concepte de la propietat comuna. Aquesta darrera és, de fet, la seva funció principal.

Però el reclutament dels obrers en sindicats amb una forma estretament lligada a l'estructura de les indústries modernes, i que segueixi les línies orgàniques del desenvolupament industrial, és la forma per excel·lència més ràpida, més segura i més pacífica de treball constructiu a la qual s'hi pot adherir el socialista. Prepara dins el marc de la societat capitalista les formes de treball de la república socialista, i així, alhora que incrementa el poder de resistència del treballador contra els abusos actuals de la classe capitalista, el familiaritza amb la idea de què el sindicat que contribueix a construir està destinat a suplantar aquella classe en el control de la indústria on hi treballa.

El sindicat pot construir la llibertat

El poder d'aquesta idea per transformar el fred treball de detall de l'organització sindical en el treball constructiu del socialisme revolucionari, per fer així del sindicalista poc imaginatiu un potent factor en el llençament d'un nou sistema social, no es pot sobreestimar. Investeix els detalls sòrdids dels incidents diraris de la lluita de classes amb un significat nou i preciós, i els presenta sota la seva llum real com escomeses entre els dos exèrcits oposats de la llum i la foscor.

A la llum d'aquest principi de sindicalisme industrial cada nou taller o fàbrica organitzat sota la seva consigna és un fort arrencat al control de la classes capitalista i dotat amb els soldats de la revolució que el sostindran pels treballadors.

El dia que les forces polítiques i econòmiques del treball trenquin finalment amb la societat capitalista i proclamin la República Obrera, aquests talles i fàbriques així dota de sindicalistes industrial quedaran a càrrec dels obrers que hi treballen, i es donarà força i efectivitat a aquesta proclamació. Llavors i així la nova societat brollarà, ja equipada per realitzar totes les funcions útils de la seva predecessora.