“Malgrat l'elasticitat del principi del 'dret d'autodeterminació de les nacions', que és una simple tòpic, i, òbviament, igualment aplicable, no tan sols a les nacions que habiten Rússia, sinó també a les nacions que habiten Alemanya i Àustria, Suïssa i Suècia, Amèrica i Austràlia, no la trobem en els programes de cap dels partits socialistes actuals..." (Przeglad No. 6, p. 483.)
Així és com Rosa Luxemburg obre el seu atac sobre el paràgraf novè del programa marxista. En provar de fer-nos passar el concepte que aquest punt del programa és un “simple tòpic”, Rosa Luxemburg cau víctima d'aquest error, en defensar amb una audàcia despreocupada que aquest punt és “òbviament, igualment vàlid” per a Rússia, Alemanya, etc.
Òbviament, hem de respondre que Rosa Luxemburg ha decidit convertir el seu article en un seguit d'errors lògics que podrien emprar-se en els exercicis escolars. Ja que l'atac de Rosa Luxemburg és un absurd i una befa de la presentació històricament concreta de la qüestió.
Si hom interpreta el programa marxista d'una forma marxista, i no d'una forma infantil, hom s'adonarà sense dificultat que es refereix als moviments nacionals burgesos i democràtics. Que si és el cas, és “obvi” que aquest programa pot “estendre's” i com a “simple tòpic”, etc., cobrir tots els casos de moviments nacionals burgesos i democràtics. No serà menys obvi per Rosa Luxemburg, si s'hi para una estona a pensar-ho, la conclusió que el nostre programa es refereix únicament als casos on un moviment així existeix realment.
Si s'hagués aturat en aquestes consideracions òbvies, Rosa Luxemburg s'hauria adonat fàcilment que parlava de forma absurda. En acusar-nos de dir un “tòpic” ha emprat contra nosaltres l'argument que no s'esmenta el dret d'autodeterminació els programes de països on no n'hi han moviments nacionals burgesos i democràtics. Un argument decididament intel·ligent!
Una comparació del desenvolupament polític i econòmic de diversos països, com dels seus programes marxistes, és de tremenda importància des del punt de vista del marxisme, ja que no hi pot haver cap dubte que tots els estats moderns tenen una natura capitalista comuna i són subjectes per tant d'una llei comuna de desenvolupament. Però aquesta comparació cal fer-la de forma assenyada. La condició elemental per a la comparació és esbrinar si els períodes històrics de desenvolupament dels països afectats són del tot comparables. Per exemple, tan sols els grans saberuts (com el príncep Y. Trubeckoj a Russkaja Mijsl) són capaços de “comparar” el programa agrari dels marxistes russos amb els programes de l'Europa occidental, ja que el nostre programa dóna respostes a qüestions que afecten la reforma agrària democràtica-burgesa, mentre que als països occidentals això no es qüestiona.
El mateix val per a la qüestió nacional. A la majoria de països occidentals això se solucionà fa temps. És ridícul de cercar una resposta a qüestions que no existeixen en els programes de l'Europa occidental. En aquest respecte Rosa Luxemburg ha perdut de vista la cosa més important — la diferència entre els països on les reformes democràtiques burgeses s'han completat ja fa temps, i on no s'han fet.
El rovell de la qüestió rau en aquesta diferència. El complet oblit de Rosa Luxemburg transforma el seu dens article en una col·lecció de tòpics buits i sense sentit.
L'època de les revolucions democràtiques-burgeses a l'Europa continental occidental abasta un període força definit, que va aproximadament des de 1789 fins a 1871. Aquest fou precisament el període dels moviments nacionals i de la creació dels estats nacionals. Quan aquest període es tancà, l'Europa occidental s'havia transformat en un sistema estable d'estat burgeses que, per norma general, eren estats nacionalment uniformes. Per tant, cercar el dret d'autodeterminació en els programes dels socialistes de l'Europa occidental a hores d'ara és mostra la pròpia ignorància de les beceroles del marxisme.
A l'Europa oriental i a Àsia el període de les revolucions democràtiques-burgeses no començà fins el 1905. Les revolucions a Rússia, Pèrsia, Turquia i Xina, les guerres balcàniques — aquesta és la cadena d'esdeveniments mundials del nostre període al nostre "Orient". I tan sols un cec pot no veure en aquesta cadena el desvetllament de tota una sèrie de moviments nacionals burgesos i democràtics que lluiten per crear estats nacionalment independents i nacionalment uniformes. És precisament i únicament perquè Rússia i els països veïns passen per aquest període que hem de tindre un punt en el nostre programa sobre el dret d'autodeterminació de les nacions.
Però continuem la citació de l'article de Rosa Luxemburg una mica més. Escriu:
“En particular, el programa d'un partit que funciona en un estat amb una composició nacional extremadament variada, i pel qual la qüestió nacional és un afer de primera importància — el programa del Partit Socialdemòcrata Austríac — no conté el principi del dret de les nacions d'autodeterminació”. (Ibid.)
Així, es fa un intent de convèncer el lector amb l'exemple d'Àustria “en particular”. Examinam aquest exemple a la llum dels fets històrics concrets i vejam que hi trobem.
En primer lloc, posem la qüestió fonamental de l'assoliment de la revolució burgesa i democràtica. A Àustria, aquesta revolució començà el 1848 i finalitzà el 1867. D'ençà d'aleshores, una constitució burgesa més o menys estable ha dominat, durant gairebé cinquanta anys, i sobre la seva base ha funcionat legalment un partit obrer legal.
Per tant, en les condicions internes del desenvolupament d'Àustria (per exemple, des del punt de vista del desenvolupament del capitalisme a Àustria en general, i entre les seves diverses nacions en particular), no hi ha factors que produïsquen salts i lligams, la combinació dels quals duria a la formació d'estats nacionalment independents. En assumir, en la seva comparació, que Rússia té una posició anàloga en aquest respecte, Rosa Luxemburg no sols fa una assumpció fonamentalment errònia i antihistòrica, sinó també cau involuntàriament en el liquidacionisme.
En segon lloc, la diferència profunda entre les nacionalitats d'Àustria i les de Rússia és particularment important per a la qüestió que ens ocupa. No tan sols Àustria fou durant molt de temps un estat on els alemanys hi predominaven, sinó que els alemanys d'Àustria reclamaven l'hegemonia sobre tota la nació alemanya. Aquesta “reclamació”, com Rosa Luxemburg (que aparentment és tan adversa a tòpics, obvietats i abstraccions...) potser seria prou amable de recordar, fou escombrada a la guerra del 1866. La nació alemanya que predominava a Àustria es trobà fora de l'estat alemany independent que finalment prengué forma el 1871. D'altra banda, l'intent dels hongaresos de crear un estat nacional independent s'ensorrà sota els cops de l'exèrcit de serfs russos ja el 1849.
Així es creà una situació molt peculiar — una lluita de part dels hongaresos i després dels txecs, no per la separació d'Àustria, sinó al contrari, per la preservació de la integritat d'Àustria, precisament per tal de preservar la independència nacional, que hauria estat completament esclafada per veïns més expoliadors i poderosos! Degut a aquesta situació peculiar, Àustria assumí la forma d'estat dual, i ara es transforma en un estat triple (alemanys, hongaresos, eslaus).
Passa res de semblant a Rússia? Hi ha en el nostre país una lluita dels “pobles sotmesos” per la unitat amb els grans russos davant el perill d'una opressió nacional pitjor?
Cal tan sols posar aquesta qüestió per veure que la comparació entre Rússia i Àustria sobre la qüestió de l'autodeterminació de les nacions és buida, tòpica i ignorant.
Les condicions peculiars de Rússia en relació a la qüestió nacional són justament les contràries a les que es veuen a Àustria. Rússia és un estat amb un centre nacional únic — la Gran Rússia. Els grans russos ocupen un territori enorme i continu, i pugen a 70.000.000. Els trets específics d'aquest estat nacional són: primer, que els “pobles sotmesos” (que, globalment, comprenen la majoria de la tota la població — 57%) habiten les regions frontereres; en segon lloc l'opressió d'aquests pobles sotmesos és molt més gran aquí que en els estats veïns (i no tan sols en els estats europeus); en tercer lloc, en un cert nombre de casos les nacionalitats oprimides viuen en les regions frontereres tenen compatriotes a l'altra banda de la frontera, que gaudeixen d'una independència nacional més gran (cal tan sols esmentar els finesos, els suecs, els polonesos, el ucraïnesos i els romanesos al llarg de les fronteres estatals occidental i meridional); en quart lloc, el desenvolupament del capitalisme i el nivell general de cultura són sovint superiors en les regions frontereres no russes que en el centre. Finalment, és en els estats asiàtics veïns on veiem una fase de revolucions burgeses i de moviments nacionals que es difonen a algunes de les nacionalitats properes dins de les fronteres de Rússia.
Així, són precisament els trets especials històrics i concrets de la qüestió nacional els que fan que el reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions en el període actual siga un afer especialment necessari pel nostre país.
A més, fins i tot des de la simple perspectiva dels fets, l'afirmació de Rosa Luxemburg que el programa del socialdemòcrates austríacs no conté cap reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions és incorrecte. Cal tan sols que obrim la memòria del Congrés de Brühn, on s'adoptà el programa nacional, per trobar les afirmacions del socialdemòcrata rutè Hankiewicz de part de tota la delegació ucraïnesa (rutena) (p. 85 de la memòria), i del socialdemòcrata polonès Reger de part de tota la delegació polonesa (p. 108), per veure que una de les aspiracions dels socialdemòcrates de totes dues nacions és afirmar la unitat nacional, i la lliberat i la independència de llurs nacions. Per tant, aleshores que els socialdemòcrates austríacs no inclogueren el dret d'autodeterminació de les nacions directament en llur programa, permeteren tammateix que la demanda per la independència nacional la realitzessin seccions del partit. En efecte, això suposa, òbviament, el reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions! Així, la referència de Rosa Luxemburg a Àustria parla contra Rosa Luxemburg des de tots els punts de vista.