Lectures addicionals sobre el capitalisme

Veieu també: la definició del capitalisme a l'enciclopèdia del marxisme.

Capitalisme amb detall:

El capital. Llibre I, by Karl Marx

Que tot inici és feixuc és vàlid per qualsevol ciència. La comprensió del primer capítol, i de fet de la part que conté l'anàlisi de la mercaderia, resultarà doncs el més difícil. Pel que fa a l'anàlisi de la substància del valor i a l'augment del valor, he popularitzat en la mesura del possible la forma del valor i he donat una explicació definida de la forma monetària, i és ara menys carregada i més simple. L'esperit humà l'ha cercat debades durant més de 2.000 anys, mentre que d'altra banda en l'anàlisi de moltes formes més carregades i complicades hi ha reeixit si més no de forma aproximada. Per què? Perquè és més fàcil d'estudiar el cos sencer que no la cèl·lula corporal.

Veieu també: Capital' in Lithographs d'Hugo Gellert (1934)

L'imperialisme:

L'imperialisme, fase superior del capitalisme, de Vladimir Lenin

La propietat privada fundada en el treball del petit patró, la lliure concurrència, la democràcia, totes aqueixes consignes per mitjà de les quals els capitalistes i la seua premsa enganyen els obrers i els camperols, pertanyen a un passat llunyà. El capitalisme s'ha transformat en un sistema universal d'opressió colonial i d'estrangulació financera de la  immensa majoria de la població del planeta per un grapat de països  «avançats». Aquest «botí» es reparteix entre dues o tres potències rapaces de poder mundial, armades fins a les dents (Estats Units, Anglaterra, Japó), que, pel repartiment del seu botí, arrosseguen a la seua guerra a tot el  món.

Mensaje a la Tricontinental, de Che Guevara

El camp fonamental de l'explotació imperialista comprén tres continents subdesenvolupats: Amèrica, Àsia i Àfrica... La nostra Amèrica està integrada per un grup més o menys homogeni de països i a la major part del seu territori el capital monopolista dels EUA hi manté una supremacia absoluta. Governs titelles o, en el millors del casos, governants local febles i temorosos, són incapaços de contradir les ordres del seu amo ianqui. Els Estats Units ha arribat gairebé al clímax del seu domini polític i econòmic; difícilment podria avançar gaire més; qualsevol canvi de la situació sols pot ésser un retrocés. Llur polític es mantindre allò que ja s'ha conquerit. La línia d'acció, en l'actualitat, es limita a l'ús brutal de la força amb l'objectiu d'atemorir els moviments d'alliberament...

Feixisme:

Feixisme: què és i com combatre'l, de Lev Trockij

Els feixistes troben llur material humà en la petita burgesia. Aquesta ha estat completament arruinada pel gran capital. No hi ha cap via de sortida per ell en l'actual ordre social, però no en coneix cap altre. La seva insatisfacció, indignació i despit, són desviats pels feixistes lluny del gran capital i contra els obrers. Es pot dir que el feixisme és l'acte de posar la petita burgesia a disposició dels seus pitjors enemics. D'aquesta forma, el gran capital arruina les classes intermèdies i llavors, amb l'ajuda dels demagogs feixistes llogats, incita la petita burgesia desesperançada contra els obrers. El règim burgès sols pot ésser preservat per mitjans criminals com aquest.

Les dictadures dels nostres dies (1930), d'Andreu Nin

Quins són els trets característics del moviment [feixista]?

1) el propòsit decidit de consolidar la dominació del gran capital;

2) l'abandó i el menyspreu de les institucions democràtiques i la substitució llur per mètodes netament dictatorials;

3) la repressió aferrissada contra el proletariat (destrucció de les organitzacions obreres per mitjans plebeus, segons l'encertada expressió de Trotski, mesures de violència extrema, sense aturar-se davant la destrucció física, contra els militants obrers, supressió de les millores conquistades per la classe treballadora, establiment d'un règim d'esclavatge a les fàbriques, etc.;

4) la utilització, com a base del moviment, de la petita burgesia urbana i rural i dels elements "déclassés" (assenyaladament dels ex-oficials de l'exèrcit retornats del front);

5) una política exterior d'expansió imperialista.

Students Section | Marxists Internet Archive