UN GRAN ÈXIT

^{Sobre la preconferència de l’Oposició d’Esquerra1}

Lev Trotski

març de 1933

versió catalana feta per Alejo Martínez – [email protected] - des de: “Un gran éxito”, en, Escritos, Tomo IV, volumen 1, Editorial Pluma, Bogotá, 1976, pp. 193-198.

També disponible en formats .doc i .pdf.

La conferència internacional de l’Oposició d’Esquerra, celebrada a París a principis de febrer, rebé el modest qualificatiu de “preconferència”. No obstant, ha estat un esdeveniment amb molta autoritat. És cert que no totes les organitzacions hi ha pogut participar, però les seccions més importants han tingut representació. El fet mateix que malgrat el tremend atur imperant, que provoca grans amargures a les organitzacions proletàries, no hi ha hagut en la conferència un sol “emigrant” amb mandat enviat per correu demostra que ha estat una preconferència viva. Provinents de tots els racons d’Europa, també d’Amèrica, els autèntics dirigents de l’Oposició d’Esquerra, s’han reunit durant un parell de dies. Les resolucions de la conferència reflecteixen directament les experiències internacionals dels bolxevics leninistes.

La conferència no ha tret a la llum grans revelacions. Tampoc s’ha dedicat a conciliar formalment distintes posicions. En el terreny dels principis fonamentals de l’estratègia revolucionària, ha constatat, confirmat i legitimat totes les conquistes sòlidament guanyades per les seccions i per l’Oposició d’Esquerra Internacional en el seu conjunt amb el treball crític i la lluita política de l’any anterior.

La conferència no ha aprovat un programa acabat. Però sí les tesis principals, que donen les directives per a un programa. No cal explicar la importància d’aquest document. Durant els darrers anys han estat redactats no pocs documents, incloent-hi un programa oficial de la Comintern, amb un sol objectiu: buscar pretextos per a justificar les contradiccions ideològiques, reconciliar posicions oposades, ocultar els errors grossos i les vacil·lacions per no parlar dels plantejaments de la direcció. Les tesis programàtiques posades a consideració de la conferència són d’un altre tipus, completament distint. L’objectiu d’aqueixes tesis (que distingeixen l’Oposició d’Esquerra de tots els altres corrents i grups en el camp comunista) és demostrar per què constitueixen distintes organitzacions i, a més, no fer-ho per mitjà de fórmules abstractes, teòriques, que puguen donar lloc a interpretacions divergents, sinó basant-se en referències concretes a les experiències revolucionàries de tots els països del món. En els onze paràgrafs de les tesis no hi ha hagut la menor “improvisació”; cadascuna de les línies no és sinó l’encapçalament del respectiu capítol de les distintes lluites en què els bolxevics leninistes han xocat frontalment i implacable amb el centrisme burocràtic.

Justament, el profund significat de la conferència resideix en què no s’ha dedicat a repetir els llocs comuns del marxisme i els projectes estratègics sinó que ha resumit sintèticament les conclusions de la vertadera mobilització obrera i les tasques de la seua avantguarda comunista. En això consisteix, precisament, la diferència entre la fracció marxista (per petita que siga avui en dia) i totes i cada una de les varietats del sectarisme.

No ens considerem dipositaris de la missió d’impartir als obrers nous manaments producte de les ments d’una desena de salvadors. Aprenguem els nostres “manaments” en la mobilització de la classe obrera. Ens col·loquem plenament en la tradició històrica del marxisme i, així, aplanem el camí per al seu desenvolupament futur.

L’elaboració d’un programa continua essent per als bolxevics leninistes una tasca de gran envergadura i responsabilitat. Això dependrà en gran manera del treball col·lectiu. Però les dificultats que es plantegen són principalment de caràcter teòric i tecnicoliterari. L’orientació política del programa ja està determinada. Encara que no estiga acatada l’elaboració i aprovació dels seus textos definitius, l’Oposició d’Esquerra Internacional ja es troba prou armada, amb documents que reemplacen el programa, per a les tasques més immediates de la revolució proletària.

Fins al moment d’aprovar el seu desastrós programa en el Sisè Congrés, encegada per Stalin i Bukharin, la Comintern s’havia basat en el document conegut amb el nom de “vint-i-una condicions”, elaborat per Lenin.  En contrast amb aquell programa, només apte per a un femer, el document de Lenin conserva avui tota la seua importància històrica i política, sobretot en allò tocant la delimitació de totes les variants del centrisme d’origen socialdemòcrata i la lluita contra elles. Els “onze punts” aprovats per la conferència es basen en els vint-i-un punts de Lenin, i els complementen, d’acord amb les noves experiències, armant els revolucionaris proletaris per a diferenciar-se del centrisme d’origen comunista i lluitar contra ell. En aqueix sentit, els onze punts són “onze manaments” presentats davant les bases de l’Oposició d’Esquerra per a la seua aprovació.

Totes les seccions han de participar activament en la verificació, correcció i esmena de les tesis aprovades per la conferència. No obstant, aquesta tasca no pot ni ha de limitar-se a criticar el text del document “d’una vegada per sempre”. És menester verificar les tesis contínuament i quotidiana a la llum de les lluites polítiques. Els redactors dels nostres periòdics, els nostres oradors i propagandistes necessiten tenir sempre a mà el text de les tesis per a consultar-lo en qualsevol ocasió d’importància. Només així serà possible corregir col·lectivament els errors aïllats i esmenar les omissions importants. Només així (i açò no és menys important) serà possible obtenir una autèntica unitat orgànica de posicions respecte de tots els problemes fonamentals de la lluita.

L’Oposició d’Esquerra no necessita fer “declaracions” uniformes, literàries i ostentoses. Aqueixa classe de declaracions abunda en la Comintern, el jurament de fidelitat de la qual a la “línia general” i als “líders” li nuga les mans davant de les vacil·lacions i maniobres inesperades. No oposem la santa “línia general” a la seua pecaminosa “aplicació” com els cristians oposen l’esperit a la carn. L’esperit no es revela sinó a través de la carn. La conferència ho ha recordat bé i fermament als grups i individus que, en el nostre mateix si, han volgut imposar-nos un règim de doble comptabilitat, característica orgànica del centrisme de tots els colors. L’Oposició d’Esquerra exigeix taxativament la unitat de pensament i acció.

La Conferència de París s’ha reunit en vespres d’un gir decisiu en Alemanya, que s’ha reflectit, inevitablement, en tota la classe obrera mundial i, en primer terme, en la sort de la Comintern. Així, siga quin siga el curs futur dels esdeveniments, per difícil i esgotador que siga el camí, l’avantguarda proletària s’enfortirà amb els colps i aconseguirà la seua plena estatura per al compliment de la seua missió històrica. Però la burocràcia stalinista no pot endreçar-se i mai s’alçarà. Poden retenir els seus recursos materials i el seu aparell. No obstant, com a força creadora en el moviment obrer, ha mort. Resulta massa evident, està més enllà de tot dubte, que la política de Stalin complementa la de Wels en garantir l’èxit, si bé temporal, de la política de Hitler. Les advertències de l’Oposició d’Esquerra han estat en extrem clares i conseqüents. Les maniobres de la burocràcia centrista, per contra, desmanotats. Les conseqüències dels seus crims han estat en extrem tràgiques, no sols als ulls de tot el món, sinó en el cor mateix d’Europa! No, no quedarà sense càstig. L’agonia mortal del centrisme burocràtic ja ha començat. Com més prompte el reemplace el marxisme revolucionari, majors seran les possibilitats de supervivència de la Comintern i més pròxim estarà el moment en què la Revolució d’Octubre (no en potència sinó en els fets) esdevindrà en revolució permanent a Europa i en el món.

La Conferència de París representa un pas modest però summament important en aquest camí. Els bolxevics leninistes de tot el món poden felicitar-se per haver obtingut un important èxit.